L’art treu de l’ànima la pols de la vida quotidiana”.
Pablo Picasso
Per a la Yolanda.
Sabíem qui era fins i tot abans que vingués a nosaltres: “Una persona que pinta molt bé i estima l’art”. I tant que l’estimava!
Quan va arribar el dia i la Yolanda va venir a la nostra classe d’art per primera vegada, ho va fer en silenci, amb compte, amb una mirada d’alerta i amb un somriure que suggeria un cor enorme. Aviat es va fer evident que tenia un gran sentit de l’humor i gaudia participant en les sessions mentre pintava.
Ràpidament es va convertir en un membre indispensable del nostre grup! Al principi va ser recolzada personal per la seua fidel companya Maria, però amb el temps va desenvolupar prou confiança per participar en la classe sola.
D’aquesta manera el seu costat valent va passar a primer pla, va provar amb èxit noves tècniques i materials. Tots estàvem sorpresos! Fins i tot ella mateixa quan veia què s’amagava darrere d’aquesta persona tranquil·la i gentil.
Hi havia dies que estava cansada, però això no li impedia venir; pintava, reia dels acudits mentre observava als altres. Era com si pogués treure energia d’aquesta comunitat. Cada vegada que venia ho feia ben guapa, ens feia sentir un gran respecte per a ella, perquè era obvi que hi havia una reina artista entre nosaltres.
Yolanda esperem que on estiguis ara hi hagi molts colors bonics per a tu!