Cerquem escoles, instituts, centres educatius i universitats interessades en treballar des del món educatiu per a la inclusió social de la diversitat en activitats realitzades dins de l’horari lectiu.

Creiem que pot ser del vostre interès rebre les activitats proposades.

Hi ha dues modalitats d’acció que depenen del nivell educatiu de l’alumnat:

• “Serveis Educatius: xerrades i tallers de sensibilització a centres educatius impartides per persones amb paràlisi cerebral” adreçat a alumnat d’escola bressol, infantil, primària i secundària (preferiblement 1r i 2n d’ESO) que treballa a través de tallers participatius l’acceptació de la diferència i la igualtat d’oportunitats.
• “Descobrint la teva vocació professional en l’atenció social” adreçat a alumnat de secundària (preferiblement 3r i 4t d’ESO), batxillerat, cicles formatius i estudis universitaris per a l’orientació acadèmica i la consolidació dels itineraris formatius a través de l’experiència de vida en l’àmbit de l’atenció social.

Si teniu interès en participar-hi, agrairíem que, dels models adjunts, triéssiu la carta de suport que més s’adeqüi a la vostra realitat educativa (poden ser les dues) i ens ho féssiu arribar signat i escanejat a la major brevetat possible a l’adreça info@fcpc.cat.

Gràcies a l’avançada pel vostre suport i compromís amb la millora contínua de la societat.

Nivells Escola Bressol-Infantil-Primària-Secundària

Nivells Secundària-Cicles formatius-Estudis Universitaris

Aquí us deixem uns testimonis de persones que, a partir de conèixer la realitat de les persones amb paràlisi cerebral, han canviat la seva concepció del món i també de la seva vocació. Gaudiu de les seves paraules! 🙂

Anna. “Em dic Anna i sóc Infermera. Infermera de professió, però també per vocació. Vaig començar amb 15 anys i conviure amb persones amb paràlisi cerebral, em va ajudar a descobrir un nou món. Un voltant que no coneixia, que no sabia que existia. Em va ajudar a créixer com a persona, com a ésser humà i em va ajudar a decidir, entre tots els meus dubtes, que cuidar, curar i ajudar era el que volia la resta de la meva vida. Vaig aprendre que si fas de la teva professió un hobby, el resultat és que no treballaràs mai!”

Maylin. “Desde el primer momento que crucé las puertas de la “Llar” (*) sentí que algo cambió, ya que era un mundo totalmente desconocido y a la vez maravilloso, Pero no fue hasta que empecé a interactuar con los chicos que me di cuenta de qué era realmente lo que quería hacer y  quién quería ser.

Me enseñaron entre muchas otras cosas a diferenciar entre Hacer y Ayudar, Integrar e Incluir, pero sobre todo a dar y recibir amor, y hacer buenos amigos. Es por todo esto y más que yo encontré mi vocación y decidí dedicarme a los demás por medio de la sanidad. Mi camino empezó en la “Llar”, decidí continuarlo haciendo un Grado Medio de Auxiliar de Enfermería y continuará porque he descubierto  un mundo que apasiona, es un mundo que no quiero abandonar.

Muchas GRACIAS FCPC.” (* Fa referència a la Llar Residència Llull 163 on viuen 24 persones a l’hora que mantenen la seva activitat diària en diversos centres ocupacionals de Barcelona.)

Pere. (extret d’una conversa telefònica) “Hola em dic Pere, tot va començar quan van venir al meu col·legi a fer una xerrada sobre la paràlisi cerebral. Jo en aquell moment no sabia què era però em va cridar molt l’atenció i ho vaig voler provar (el voluntariat) i aquí estic des dels 17 anys (ara en tinc 20).

Quan vaig conèixer la Fundació jo estava molt perdut sobre el que volia estudiar i fer amb la meva vida. La Fundació em va  reconduir a la meva vocació i ara em dedico a les emergències sanitàries, ja que lo que més m’agrada és ajudar a la gent.

Lluïsa. Vaig començar el Voluntariat a principis de segon de carrera de fisioteràpia. Fins aquell moment no m’havia mogut de la taula amb apunts (que si anatomia, fisiologia, biologia…). No havia tocat cap pacient real.

En començar el Voluntariat vaig conèixer un món que, fins aquell moment, era desconegut per mi (fins i tot penso que és desconegut per molts professionals de la salut).

Vaig aprendre les transferències, inclús abans d’aprendre-les a la Universitat, trastorns motors, problemes de deglució (disfàgia? Què era aquell nom estrany?), sistemes de comunicació alternativa… però, sobretot, vaig aprendre a valorar les capacitats de les persones amb capacitats diferents (no m’agrada el terme discapacitat).

Moltes vegades, dintre de la pràctica professional, els fisioterapeutes tendim a fixar-nos amb les disfuncions de les persones i ens centrem a arreglar aquestes disfuncions, obviant a la persona. Gràcies al Voluntariat que vaig realitzar amb la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral cada cop que tinc un pacient al davant intento tractar-lo de manera global i no sols tractar la seva patologia, intento saber quins són els seus gustos, que és el que li agrada o el que li molesta.

A més, amb el Voluntariat he descobert quina era l’especialitat que més m’agradava de la fisioteràpia, per la que estic treballant actualment i formant-me: la neurologia. I, fins i tot, estic investigant sobre la paràlisi cerebral en persones adultes, per futures investigacions i publicacions.

Mireia. “La meva vida professional i personal va enriquir-se en poc temps amb la coneixença d’una nova realitat que em va omplir la vida d’experiències inoblidables, compartides amb voluntaris i persones amb discapacitat. Gràcies al voluntariat a la FCPC vaig confirmar que el meu futur estava allà on pugués ajudar a millorar la vida de les persones amb discapacitat. Aquesta experiència m’ha ajudat a afrontar els meus primers anys com a mestra d’Educació Especial amb més seguretat i il•lusió. Ara cobro un sou, però gaudir de la feina no te preu!”